Quatre dies abans havia rebut un llibre que feia poques hores havia acabat i una llibreta que no sabia ni com ni quan començar. Des de que li van regalar la duia a sobre, però… Amb què podria omplir-la? Què podia ser mereixedor de ratllar aquells fulls blancs? Tenia massa por d’equivocar-se com pensava que sempre feia. Quina era la seva historia? Això pensava cada dia que la treia de la bossa.
L’observava. Era de color lila amb un estampat que en un primer moment la va sorprendre: entre el lila hi havia sanefes daurades que la feien brillar. Sí, tot i ser de color fosc era lluminosa i això feia que cada dia li agradés més. Un parell de dies més tard ja no la sorprenia i va decidir que anomenaria aquell estampat “oriental”. Li recordava a una catifa que havia vist en un quadre al llibre de quart d’E.S.O del que no recordava el nom. Per li venia a la ment una ballarina i un colonitzador del nou món. Potser només era un passat que volia construir, però fins i tot creia recordar que la fotografia estava a una pàgina parell. Poc després va descobrir que al final de la llibreta posava que recreava les “telas clásicas”. Potser no anava tan errada amb la l’adjectiu oriental.
Abans de res va pensar que li havia de posar nom. Si la seva càmera, la memòria USB i la gravadora en tenien… ¿per què no una llibreta que havia de ser, no, que ja era molt important? No va trigar gaire a trobar-li un bon nom: Lola. No sabia ben bé perquè, però en llegir aquell nom al llibre que li havien regalat el mateix dia que la llibreta ho va veure clar. A més a l’Aarthi li agradaven cançons d’un grup la cantant del qual es deia així. Va pensar que seria un bon homenatge. Sí, Lola era un bon nom.
Sí, quatre dies més tard ja sabia com començar la seva historia, com començar la historia amb la Lola. Ella pensava que tot a la vida estava format per peces petites, de trossos de vida sense cap valor que ho tornen tot més fàcil, tal com deia la cançó. Aquell matí, encara mig adormida havia descobert un tros de vida que la feia sentir una mica més bé, per això va pensar que començaria per aquí, per una sensació de benestar.